Fitxes d'acollida: reconèixer per ser reconeguts

«Hi ha gent que situa Catalunya a l'Amèrica del Sud», es queixa un tertulià. I un altre s'hi afegeix: «És que la gent viu tancada en el seu món i no sap res dels altres». Al cap d'una estona, a la taula es parla d'Iran, i el primer que s'havia queixat de la mala ubicació de Catalunya deixa anar, amb un esperit empàtic: «Aquests àrabs ho tenen molt complicat, tot plegat». Certament, a Iran hi deu haver àrabs, com a Catalunya hi ha americans, però identificar àrabs i Iran és tan erroni com posar Catalunya al costat de Xile. Volem que els altres sàpiguen qui som, o si més no qui no som, però no ens hem preocupat de fer nosaltres el mateix. Si volem que ens reconeguin, cal també que reconeguem.

Aquestes fitxes que us proposem només pretenen donar quatre dades molt senzilles sobre gent diversa. Les hem agrupat per estats perquè sovint la nacionalitat és l'única cosa que coneixem de les persones que vénen de lluny. Però, com sabem molt bé, les fronteres estatals tanquen persones molt diverses, de llengua, de cultura, d'història, d'identitat.

Si us plau, feu-nos saber coses que podríem afegir a aquestes fitxes. I digueu-nos en què ens hem equivocat, quines catalunyes hem posat al con sud, i ho corregirem. Així, entre tots, aprendrem a reconèixer-nos.

Feu-nos arribar la informació que vulgueu a: gela@ub.edu