Una gran lingüista

L’Eva Monrós Marin ha mort el 20 de març. Fa gairebé 20 anys que va incorporar-se al Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, primer com a becària de doctorat i després com a investigadora. Va dedicar la seva recerca a l’ergativitat en les llengües amazòniques; la directora de la seva tesi era la Dra. Joana Rosselló, professora titular del Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona.

Com a membre del GELA, va participar en gairebé totes les activitats del grup, des de l’organització de cursos i congressos fins a la preparació de publicacions i exposicions. Ella mateixa va impartir diverses conferències i va elaborar materials didàctics per donar a conèixer la diversitat lingüística. També és autora de nombroses publicacions, tant sobre la seva especialitat com sobre les llengües del món, les llengües de la immigració i la gestió de la diversitat lingüística.

La seva aportació com a lingüista ha estat fonamental en la història del GELA, però no podem destriar-la de la seva fortalesa, de la seva estimació per la vida que ens va encomanar a tots. L'Eva era una gran lingüista, però sobretot era una gran persona que va saber viure més enllà de les seves limitacions fins al punt que havia aconseguit que les oblidéssim.

evamonros.txt · Darrera modificació: d/m/Y H:i per 127.0.0.1
CC Attribution-Noncommercial-Share Alike 4.0 International
Driven by DokuWiki Recent changes RSS feed Valid CSS Valid XHTML 1.0