Marroc

Nom oficial

المملكة المغربية (Al-Mamlaka al-Magribīya, Regne del Marroc)

Llengua oficial

àrab

Capital

Rabat

Altres ciutats importants

Casablanca, a la costa atlàntica. És la capital econòmica del país.

Fes, un dels centres culturals més emblemàtics.

Tànger, antic protectorat internacional. La porta principal cap a Europa.

Marràqueix, al peu de l’Atles. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Una de les ciutats més turístiques del país. Està enclavada en zona lingüística amaziga, varietat tashelhit.

Meknès, al nord de l'Atles central, ciutat en zona de llengua amaziga, varietat tashelhit.

Nador, al Rif, majoria de parlants amazigs (varietat tarifit).

Llengües

amazic o berber. El nom «berber» té origen despectiu (imita el barboteig, com «bàrbar»), però actualment no té necessàriament aquest valor. Al Marroc té tres grans varietats: tarifit (zona del Rif), tamazigh (zona central) i tashelhit (zona sud).

àrab. L'àrab clàssic és la base de l'estàndard, usat a l'escola, mitjans de comunicació i altres registres formals. Tanmateix, la forma habitual oral és l'anomenat àrab marroquí, considerablement diferent.

Diccionari de cortesia

Noms marroquins més freqüents

Noms d’home

  • Mohamed
  • Ahmed
  • Said
  • Rachid
  • Mustapha
  • Youssef
  • Hassan
  • Abdeslam
  • Alí
  • Omar

Noms de dona

  • Fàtima
  • Khadija
  • Aicha
  • Malika
  • Naima
  • Rachida
  • Nàdia/Nadia
  • Karima
  • Samira
  • Saida

Paraules en català manllevades de

àrab

afalagar: de l’àrab halaq: allisar, tractar bondadosament
albercoc: de l’árab
albergínia: de l’àrab
alcalde: de l’àrab
agutzil: de l’àrab
alcohol: de l’àrab
alfàbrega: de l’àrab
alfil: de l’àrab al-fil ‘elefant
àlgebra: de l’àrab ‘reduir (a través del llatí)
alicates: de l’àrab ‘tenalla’
barnús: de l’àrab
barri: de l’àrab
catifa: de l’àrab
escabetx: de l’àrab
garbí: de l’àrab
garrafa: de l’àrab
gatzara: de l’àrab
maluc: de l’àrab
massapà: de l’àrab
matalàs: de l’àrab
nuca: de l’àrab
rabadà: de l’àrab ‘el dels moltons’
racó: de l’àrab
rambla: de l’àrab
ratxa: de l’àrab
raval: de l’àrab
safareig: de l’àrab
safata: de l’àrab
sèquia: de l’àrab
síndria: de l’àrab
soda: de l’àrab al llatí medieval a l’italià a l’anglès i al català i altres llengües
sofà: de l’àrab (a través del turc)
sorbet: de l’àrab al turc a l’italià al francès al castellà al català
tarifa: de l’àrab
tarima: de l’àrab
tecla: de l’àrab
xarop: de l’àrab
xifra: de l’àrab

amazic

atzagaiada: de l’amazig
enxaneta: de l’amazig

Altres informacions

Sovint es considera que totes les varietats lingüístiques parlades al Marroc supervivents de la colonització àrab són una mateixa llengua, amazic. Tanmateix, les denominacions regionals per a les diferents varietats són molt vives. Així, al Rif la denominació més comuna és la de rifeny o tarifit, que alguns parlants, especialment els més interessats per les qüestions lingüístiques, poden alternar amb el nom d'amazic. El mateix passaria amb la zona més al sud, a l'Atlas, on a més d'amazic o tamazic, també s'anomena per exemple shilha o berber.

marroc.txt · Darrera modificació: d/m/Y H:i per 127.0.0.1
CC Attribution-Noncommercial-Share Alike 4.0 International
Driven by DokuWiki Recent changes RSS feed Valid CSS Valid XHTML 1.0