S'acosta el dia i el fòrum no està gaire animat, oi? Doncs encara hi afegiré una altra “cosa”: Si del neutre llatí “folium” surt “full” (masculí) i “fulla” (femení del plural “folia”), quin problema hi ha que de “membrum” també neutre en llatí surti “membre”(masculí) i “membra” femení? Ho dic per l'escàndol que va haver-hi quan la ministra Aido va emprar aquest terme…

Crec que el teu exemple de la etimologia provinent dels neutres plurals en -a és prou clara al respecte.

La diferència entre "folium" "folia" i "membrum" "membra" és de nombre, no pas de gènere. "Fulla" volia dir "el conjunt del fullatge d'un arbre" i per metonímia es va aplicar a casdascuna de les fulles de l'arbre. Una altra cosa és que, com que el terme llatí acabava en una -a als parlants de romanç els sonès a femení (també s'ha de tenir en comte que en desaparèixer el gènere neutre és sempre absorvit pel femení) i ho concordessin així (però això no vol dir que la "fulla" sigui més afeminada que el "full").

Així, que per criteri etimològic seria perfecte si es diguès "membra" per a referir-se al conjunt de membres d'una institució, per exemple.

Al castellà pasa una cosa similar amb els doblets com "cesto/cesta" "muro/mura" Neutres plurals latins que han passat a tenir el valor de més gran.

Nom i cognoms
Institució o lloc de treball
Marca la casella si ets estudiant
Adreça electrònica
Comentari