Gènere planià

Fa anys (el juny del 2002, constato ara en repescar-ho) vaig anotar el post que segueix en un blog que mantenia aleshores. El cas és que ara hi he tornat a pensar amb motiu d’aquesta jornada, i us ho anoto aquí per si a algú li interessa entretenir-s’hi:

Llegint Pla aquests dies he parat més atenció que altres vegades en una constant peculiar del seu estil —entre moltes altres d'inconfusibles. Permeteu-me'n uns exemples, trets de llocs diversos de la seva obra i en els quals parla de coses diferents:

“…Després d'haver-ne parlat amb tanta gent, de totes les nacionalitats, no he sabut mai, d'una manera clara, els orígens de la guerra del 14. Després d'haver llegit cent llibres sobre la qüestió, la meva foscor ha estat encara més inextricable. Les accions dels homes i de les dones són amagades, ocultes, misterioses. Per a què serveixen els diners, en definitiva, sinó per a amagar les coses personals? La gent parla molt, sense saber mai el que diu…)«.

«Les notícies només es llegeixen quan són dolentes. Les bones es passen per alt. Aquest és el gran truc descobert pel periodisme modern: la violència i la desgràcia. […] En el món sempre ha estat igual, però abans les notícies eren ignorades per falta de mitjans de transmissió [n'haurien de prendre nota els apocalíptics del present] […]. Això fa que, en general, no tenir cap notícia sigui infinitament agradable. El problema de saber si els homes i les dones són éssers històrics és molt discutible…».

«Els meus escrits m'han permès d'enfrontar-me amb les coses que m'agraden: descriure un paisatge, l'enigma del mar, espiar la insensatesa de la vida dels homes i de les dones, trobar un adjectiu al vol d'un ocell, a les corbes d'una noia jove, què dir davant la petulància d'un flor…».

«Els metges són importants, importantíssims. Donen conferències, llegeixen molt. […] Al pas que duen les coses, d'aquí a molt pocs anys seran els amos del món […]. Quan, dintre aquest període de preparació, les coses estaran absolutament i definitivament socialitzades, la gent tindrà, parlant en general, dues preocupacions essencials: primer, treballar tan poc com pugui, segon: ocupar-se de la seva salut, cosa que ja es comença de veure. Quan s'entri francament en aquesta preocupació, el nombre de malalties, de matisos de malaltia i de malalties imaginàries serà indescriptible. […] La confusió serà immensa, i aquest fet col•locarà els metges en el centre mateix de la vida i de les obsessions dels homes i de les dones. […]».

«La idea que l'amor és un ímpetu, l'impetigen, i, per tant, que aquest sentiment és la flor i nata de la joventut, limitat a la joventut, existent purament en la joventut, és una concepció que no té cap fonament, literalment falsa. De vegades, en els primers decennis, la pesantor de la vida i la realitat eròtica és feixuga i complicada… «La chair est triste, hélas!» —escriví el poeta—, i així hom desitja l'arribada dels anys a venir per treure's l'obsessió de sobre i quedar alleugerit i menys pesant. Però aquest desig és una pura il•lusió de l'esperit i és en els decennis darrers que, en aquestes anfractuositats, els homes i les dones poden cometre les més perilloses i delirants irrisorietats.»

«A les masies hi sol haver gossos i gats. Segons les tesis científiques que he llegit, els gossos són paràsits dels homes i de les dones, i els gats són paràsits de les rates, les quals, al seu torn, són paràsits (les rates) de la vida humana —homes i dones.»

Confronteu el que tenen en comú aquests fragments: l'expressió »(d)els homes i (de) les dones«, amb les fórmules «ciutadans i ciutadanes», «socis i sòcies» «nen/a», «benvolgut/uda», «tots i totes», etc., amb què ens topem dia rere dia a la premsa, als discursos dels nostres inefables polítics, a les cartes de les AMPA i dels presidents d'associacions de veïns, etc.; i és que la gent es va «enllustrant» a una velocitat cibernètica —deunosenguard de no posar-se al dia, en segons què.

Pla fa servir molt reiteradament aquesta fórmula d'una manera del tot natural, però plena de significat. Convindreu amb mi que on hi diu això hi podria posar tranquil•lament «persones» —que és el que postula l'ortodòxia d’avui dia. Però per a ell és totalment rellevant matisar —diferenciar— en aquests casos. Referint-se «als homes i a les dones», com si els volgués destriar un per un, posa l'accent en l'element essencial de la humanitat: l'individu. I l'individu humà és mascle o femella. I aquesta diferenciació sí que és interessant, per mi, perquè serveix per dir alguna cosa sobre les persones però defuig allò tan còmode i rendible, segons com, de parlar en nom de «col•lectius» abstractes —impossibles per heterogenis. Pla va parlar molt de les característiques dels individus humans —començant per ell mateix, encara que aparentment no ho semblés gaire—, i els —ens— va diseccionar molt més certerament del que també sembla a primer cop d'ull. Sovint va ser implacable, però amb el corol•lari final d'una pietat irònicament ineluctable (humans, tanmateix). I ho va ser amb els homes i amb les dones (uso els articles i les preposicions a gratcient, com feia ell: un ús plenament conscient de cara a la individualització —individuació, gairebé—; digueu-me perepunyetes però no és el mateix dir: «ho va ser amb homes i dones» que «ho va ser amb els homes i amb les dones») perquè s'interessava per l'home o la dona que tenia al davant en cada moment. S'hi interessava, i després, evidentment, decidia si valia la pena portar la curiositat més enllà o no. Ben lluny això, doncs, del cretinisme actual de les duplicacions sistemàtiques o dels genèrics col•lectius forçats per evitar l'ús del masculí com a genèric. Però resulta que és això el que és moda. El feminisme s'entesta en les formes —segons quines—, i sembla que les conquestes hagin de passar sempre per la censura o la imposició. Censurar el llenguatge —o imposar-ne unes formes determinades— i imposar quotes, per exemple. Amb franquesa, em fa venir basques això que es diu que ja que els homes mediocres o fins i tot els ineptes ocupen càrrecs que no es mereixen, doncs fem que les dones mediocres o ineptes també hi arribin. «Dones mediocres i ineptes al poder!» (No us penseu; he vist eslògans feministes més delirants, encara.)

<html>

<div align=«right»>Autor: Teresa Amat</div>

<div><a href=«http://gela.cat/doku.php?id=forum»><img src=«forum/enrere.gif» height=«2%» width=«2%»>Tornar al forum</a></div>

</html>

<php>

$numn = 0;

$doc = «forum/4/$numn.txt»;

while (file_exists($doc)) {

++$numn;
$doc = "forum/4/$numn.txt";

}

echo »</div><h4>Comentaris ($numn)</h4>«;

for ($i=0; $i<$numn; ++$i) {

$doc = "forum/4/$i.txt";
$txt = file_get_contents($doc);
$txt = explode("$",$txt);
$datae = explode("/",$txt[2]);
$txt[1] = nl2br($txt[1]);
echo "<h5> $txt[0]: </h5>";
echo "<div class=\"level5\">$txt[1]";
echo "<div align=\"right\" style=\"font-size:10px\">Enviat el $datae[0]/$datae[1]/$datae[2] a les $datae[3]:$datae[4]</div></div>";

}

echo »<div>«;

</php>

Envia un comentari

<html>

<form name=«form1» method=«post» action=«comentari.php»>

<table width=«70%» height=«240» border=«0» align=«center»>

  <tr>
    <td align="right" width="40%">Nom i cognoms</td>
    <td align="center" width="60%"><input name="n" type="text" id="n" value=""></td>
  </tr>
  <tr>
    <td align="right">&nbsp;</td>
    <td align="center">&nbsp;</td>
  </tr>
  <tr>
    <td align="right">Institució o lloc de treball</td>
    <td align="center"><input type="text" name="l" id="l" value=""></td>
  </tr>
  <tr>
    <td align="right">&nbsp;</td>
    <td align="center">&nbsp;</td>
  </tr>
  <tr>
    <td align="right">Marca la casella si ets estudiant</td>
    <td align="center"><input type="checkbox" name="e" id="e" value="1"></td>
  </tr>
  <tr>
    <td align="right">&nbsp;</td>
    <td align="center">&nbsp;</td>
  </tr>
  <tr>
    <td align="right">Adreça electrònica</td>
    <td align="center"><input type="text" name="c" id="c" value=""></td>
  </tr>
  <tr>
    <td align="right">&nbsp;</td>
    <td align="center">&nbsp;</td>
  </tr>
  <tr>
    <td align="right">Comentari</td>
    <td align="center">
        <textarea name="text" cols="30" rows="7"></textarea>
    </td>
  </tr>
  <tr>
    <td align="right">&nbsp;</td>
    <td align="center">&nbsp;</td>
  </tr>
  <tr>
    <td align="right"><input type="hidden" name="h" value="4"></td>
    <td align="center"><input type="submit" name="enviar" id="enviar" value="Enviar"></td>
  </tr>
</table>

</form>

</html>

post4.txt · Darrera modificació: d/m/Y H:i per 127.0.0.1
CC Attribution-Noncommercial-Share Alike 4.0 International
Driven by DokuWiki Recent changes RSS feed Valid CSS Valid XHTML 1.0