中华人民共和国 (Zhōnghuá Rénmín Gōnghéguó) (República Popular de la Xina)
xinès (putonghuà, «llengua comuna», conegut aquí tradicionalment com a xinès mandarí)
Pequín
Actualment es tendeix a fer servir el nom oficial en piyin (forma oficial recomanada pel govern xinès de grafia llatina): Beijing
Xangai: Una de les ciutats més grans de la Xina. És zona de llengua wu, per bé que la varietat que es parla a la ciutat (anomenada xangainès, 上海話 shànghǎihuà) difereix força de la varietat oujiang o wēnzhōuhuà (de la ciutat de Wenzhou), que és la més parlada a Catalunya, ja que bona part dels xinesos que hi viuen provenen de la zona.
Canton: Situada en zona de llengua yue o cantonès. També aquesta és la llengua de la zona de Hong Kong i de Macau. No hi ha gaire població d'aquesta zona a Catalunya.
Fuzhou: Capital de la província de Fujian, que juntament amb Taiwan és on es parla majoritàriament min (a Taiwan l'anomenen taiwanès, però s'assembla molt a la varietat del sud de Fujian, i per això també s'anomena min del sud). Els parlants l'anomenen hokkien (que correspon a la transcripció aproximada del nom de la província, Fujian, en min).
buriat
calmuc
chiew chan
coreà
hakka
hokkien / min / taiwanès
kazakh
kirguís
mongol
tibetà
vietnamita
wu
xinès cantonès / yue
xinès kunminès
xinès mandarí / putonghuà
xinès teochew
coreà
taekwondo: del coreà
xinès mandarí
kung fu: del xinès
pongis: mena de roba de seda originària de la Xina i el Japó, del xinès del nord
quetxup: del xinès
tao: del xinès
te: del xinès
xarol: xinès
zen: del sànscrit dyana: meditació, del xinès xan i del japonès zen
Al segle XX hi va haver una reforma de l'escriptura xinesa. El resultat és el que es fa servir a la República Popular de la Xina. Els caràcters tradicionals, però, es continuen utilitzant a Taiwan i a altres zones del món receptores d'emigració xinesa.