Diferències
Ací es mostren les diferències entre la revisió seleccionada i la versió actual de la pàgina.
| Ambdós costats versió prèviaRevisió prèviaSegüent revisió | Revisió prèviaSegüent revisióAmbdós costats nova versio |
| post2 [d/m/Y H:i] – perecomellas | post2 [d/m/Y H:i] – s'ha restaurat una versió anterior perecomellas |
|---|
| - En documents i escrits de caràcter general | - En documents i escrits de caràcter general |
| - En reglaments i altres documents normatius | - En reglaments i altres documents normatius |
| - Utilització simultània de les formes masculina i femenina | - Utilització simultània de les formes masculina i femenina |
| - Concordança dels determinants únicament en masculí | - Concordança dels determinants únicament en masculí |
| - En formularis i altres documents estandarditzats | - En formularis i altres documents estandarditzats |
| |
| |
| |
| * ha de vetllar perquè les comunicacions internes i externes de la UPF es facin des d’una perspectiva no sexista del llenguatge, d’acord amb les recomanacions del Llibre d’estil de la UPF (acció 2.1); | * ha de vetllar perquè les comunicacions internes i externes de la UPF es facin des d’una perspectiva no sexista del llenguatge, d’acord amb les recomanacions del Llibre d’estil de la UPF (acció 2.1); |
| |
| * ha de redactar els reglaments i altres normatives [...] des d’una perspectiva no sexista del llenguatge (acció 2.2); i | * ha de redactar els reglaments i altres normatives [...] des d’una perspectiva no sexista del llenguatge (acció 2.2); i |
| |
| * ha d’instar els departaments i els instituts de la UPF a redactar els seus reglaments des d’una perspectiva no sexista del llenguatge (acció 2.3). | * ha d’instar els departaments i els instituts de la UPF a redactar els seus reglaments des d’una perspectiva no sexista del llenguatge (acció 2.3). |
| |
| |
| |
| Més enllà d’aquesta duplicació limitada del gènere en aquests tipus concrets de documents, cal ser molt prudent i limitar al màxim altres possibles o preteses solucions per evitar les marques de gènere, ja que sovint resulten artificioses, forçades o antinaturals, contràries a l’esperit de la llengua. Dos exemples en aquest sentit són, d’una banda, la utilització abusiva de la forma persona o persones (“persones adultes” en comptes d’adults, “persona responsable” en comptes de responsable...) i, d’altra banda, el recurs indiscriminat a designacions o noms col•lectius (“la ciutadania” en comptes d’els ciutadans, “el funcionariat” en comptes d’els funcionaris, “l’estudiantat” —forma totalment incorrecta— en comptes d’els estudiants...), ja que tradicionalment en català el sufix –at no serveix per designar un col•lectiu, sinó un càrrec, una dignitat o una situació determinats. Vegeu, en aquest sentit, l’apartat 2.3.2. Límits a la neutralització de les formes masculina i femenina del Llibre d’estil de la UPF). | Més enllà d’aquesta duplicació limitada del gènere en aquests tipus concrets de documents, cal ser molt prudent i limitar al màxim altres possibles o preteses solucions per evitar les marques de gènere, ja que sovint resulten artificioses, forçades o antinaturals, contràries a l’esperit de la llengua. Dos exemples en aquest sentit són, d’una banda, la utilització abusiva de la forma persona o persones (“persones adultes” en comptes d’adults, “persona responsable” en comptes de responsable...) i, d’altra banda, el recurs indiscriminat a designacions o noms col•lectius (“la ciutadania” en comptes d’els ciutadans, “el funcionariat” en comptes d’els funcionaris, “l’estudiantat” —forma totalment incorrecta— en comptes d’els estudiants...), ja que tradicionalment en català el sufix –at no serveix per designar un col•lectiu, sinó un càrrec, una dignitat o una situació determinats. Vegeu, en aquest sentit, l’apartat 2.3.2. Límits a la neutralització de les formes masculina i femenina del Llibre d’estil de la UPF). |
| |
| |
| |
| | |
| |
| |
