Diferències
Ací es mostren les diferències entre la revisió seleccionada i la versió actual de la pàgina.
| Ambdós costats versió prèviaRevisió prèvia | Següent revisióAmbdós costats nova versio |
| post2 [d/m/Y H:i] – perecomellas | post2 [d/m/Y H:i] – s'ha restaurat una versió anterior perecomellas |
|---|
| |
| Més enllà d’aquesta duplicació limitada del gènere en aquests tipus concrets de documents, cal ser molt prudent i limitar al màxim altres possibles o preteses solucions per evitar les marques de gènere, ja que sovint resulten artificioses, forçades o antinaturals, contràries a l’esperit de la llengua. Dos exemples en aquest sentit són, d’una banda, la utilització abusiva de la forma persona o persones (“persones adultes” en comptes d’adults, “persona responsable” en comptes de responsable...) i, d’altra banda, el recurs indiscriminat a designacions o noms col•lectius (“la ciutadania” en comptes d’els ciutadans, “el funcionariat” en comptes d’els funcionaris, “l’estudiantat” —forma totalment incorrecta— en comptes d’els estudiants...), ja que tradicionalment en català el sufix –at no serveix per designar un col•lectiu, sinó un càrrec, una dignitat o una situació determinats. Vegeu, en aquest sentit, l’apartat 2.3.2. Límits a la neutralització de les formes masculina i femenina del Llibre d’estil de la UPF). | Més enllà d’aquesta duplicació limitada del gènere en aquests tipus concrets de documents, cal ser molt prudent i limitar al màxim altres possibles o preteses solucions per evitar les marques de gènere, ja que sovint resulten artificioses, forçades o antinaturals, contràries a l’esperit de la llengua. Dos exemples en aquest sentit són, d’una banda, la utilització abusiva de la forma persona o persones (“persones adultes” en comptes d’adults, “persona responsable” en comptes de responsable...) i, d’altra banda, el recurs indiscriminat a designacions o noms col•lectius (“la ciutadania” en comptes d’els ciutadans, “el funcionariat” en comptes d’els funcionaris, “l’estudiantat” —forma totalment incorrecta— en comptes d’els estudiants...), ja que tradicionalment en català el sufix –at no serveix per designar un col•lectiu, sinó un càrrec, una dignitat o una situació determinats. Vegeu, en aquest sentit, l’apartat 2.3.2. Límits a la neutralització de les formes masculina i femenina del Llibre d’estil de la UPF). |
| |
| |
| |
| | |
| |
| |
| |
| |
| Centre d’Atenció a l’Usuari (i no pas Centre d’Atenció a la Persona Usuària, ni Centre d’Atenció a l’Usuari i la Usuària) | Centre d’Atenció a l’Usuari [i no pas Centre d’Atenció a la Persona Usuària, ni Centre d’Atenció a l’Usuari i la Usuària] |
| |
| |
| |
| És per aquesta raó que es parla d’un canvi de paradigma: en comptes d’una metodologia docent en què l’element clau és l’activitat del professor (i no pas del/de la professor/a, ni tampoc, necessàriament: del professor o professora) es proposa ara | És per aquesta raó que es parla d’un canvi de paradigma: en comptes d’una metodologia docent en què l’element clau és l’activitat del professor [i no pas del/de la professor/a, ni tampoc, necessàriament: del professor o professora] es proposa ara |
| |
| |
| |
| Benvolguts graduats (i no pas Benvolguts/udes graduats/ades, ni Benvolguts graduats/Benvolgudes graduades, ni Benvolguts graduats i graduades) | Benvolguts graduats [i no pas Benvolguts/udes graduats/ades, ni Benvolguts graduats/Benvolgudes graduades, ni Benvolguts graduats i graduades] |
| |
| |
