Aquesta és una revisió antiga del document
−Taula de continguts
Camerun
Nom oficial
République du Cameroun; Republic of Cameroon
El nom de Camerun ve del portuguès. Els portuguesos van anomenar aquesta zona Costa dos Camarões, que vol dir de les gambes.
Llengua oficial
francès i anglès
Capital
Yaoundé: situada en zona lingüísticament ewondo. El nom prové d’aquest poble.
Altres ciutats importants
Douala: La ciutat més gran de Camerun. Situada al litoral. Principal port, aeroport i centre d’exportació. Està situada en zona de llengua duala (poble del qual li ve el nom)
Garoua: La ciutat més important del nord. Port fluvial i destí turístic. Zona ful.
Llengües
abo’o
bafang/fe’fe
bafia
bafut/babute
baham
bakoko/basoo
bakossi/akoose/kosi
bakweri/mokpwe
balamba
balong/ngoe
bambibi
bamileké
bamun
bandjoun/gomálá/mandju
banen/tunen
bangangle
bangwa/yemba/dschang
basaa
bassó
batanga/banoho/noku
beti
bodima
bulu
duala
ejagham/ekoi
eton/iton
ewodi
ewondo
fang
ful/fula/fulfulde/pulaar
haussa
kanuri
kenyangi
makaa
mangisa/mengisa
mbam
mbo/sambo
mbu’
medumba
mungaka
ndowe
ngemba
ngwo/banya
nyokon/tunen
oroko
pidgin anglès
pongo
yambassa/nugunu
Diccionari de cortesia
Duala
Benvingut:
Hola:
Com estàs?:
Gràcies: Na som
Com et dius?:
Ewondo
Benvingut:
Hola:
Com estàs?:
Gràcies: Abui ngan
Com et dius?:
Fang
Benvingut:
Hola:
Com estàs?:
Gràcies: Abora
Com et dius?:
Ful
Benvingut: A jaraama / lale
Hola:
Com estàs?:
Gràcies: Jaaraama
Com et dius?:
Haussa
Benvingut: Barka dá zuwá / sànnu dá zuwá / barká maràbá da zuwà / Lafia lau
Hola:
Com estàs?: Kana lafiyà?
Gràcies: Na gode
Com et dius?: Me ne ne sunaka?
Oroko
Benvingut:
Hola:
Com estàs?:
Gràcies:
Com et dius?:
Noms camerunesos més freqüents
Noms d’home
- Joseph
- Thomas
- Samuel
- Michel
- Emmanuel
- Salomon
- Roger
- Bernard
- Armand
- André
Noms de dona
- Anne
- Rose
- Marie
- Jacqueline
- Catherine
Paraules en català manllevades de
Altres informacions
El Camerun és un territori amb una altíssima riquesa lingüística i a més una cruïlla. S’hi poden trobar llengües nigerocongoleses (com el ful) i també nilosaharianes (com el haussa), i fins i tot alguna llengua afroasiàtica.