A Catalunya s’hi parlen més de tres-centes llengües, però sabem molt poc d’aquesta gran diversitat. El pòdcast Llengües a tocar ens vol acostar a algunes d’aquestes llengües a través de persones que les estudien, en són parlants natius o totes dues coses. Perquè les tenim a tocar i les podem sentir, però no sempre les escoltem.

<iframe style=«border-radius:12px» src=«https://open.spotify.com/embed/show/0g3xCdXctXWQ6sF2PbikS0?utm_source=generator» width=«100%» height=«352» frameBorder=«0» allowfullscreen=«» allow=«autoplay; clipboard-write; encrypted-media; fullscreen; picture-in-picture» loading=«lazy»></iframe>

El napolità és una varietat romànica parlada al sud de la península Itàlica. Va ser llengua administrativa del Regne de Nàpols entre 1442 i 1554 i té una llarga tradició literària. Avui, però, la seva posició està subordinada a l’italià estàndard i, en general, a Itàlia se l’anomena 'dialetto'. Amb tot, manté una vitalitat considerable i és coneguda sobretot per la música popular. En parlem amb Gabriella Gavagnin, professora d’Estudis Italians de la UB i originària de la ciutat de Nàpols.