Algèria

الجمهورية الجزائرية الديمقراطية الشعبية (àrab: Al-Jumhūrīyah al-Jazā’irīyah; amazig: Tagduda tamegdayt taɣerfant tazzayrit)
República Algeriana Democràtica i Popular

àrab

Alger

Oran: ciutat portuària i industrial situada a l’oest d’Alger.
Constantina: tercera ciutat algeriana, considerada la capital del nord-est. A uns 80 km de la costa. Propera a la zona de llengua amaziga varietat xauí.
Batna: principal ciutat de la zona on es parla la varietat amaziga anomenada xauí.
Larbaâ Nath Irathen: la ciutat més gran de la regió de la Cabília, on es parla la varietat de l’amazic anomenada generalment cabil.

amazig / berber: pren diferents noms de varietat a Algèria: tarifit o rífia (extrem oest, frontera amb el Marroc); cabil (regió de la Cabília); xauí (regió de l’Aurès)
àrab
francès
llengua de signes algeriana

Amazic

Àrab

Francès

• Mohamed
• Abdelkader
• Ahmed
• Mohammed
• Alí
• Rachid
• Omar
• Kamel
• Djamel
• Samir

• Fàtima/Fátima
• Fatma
• Sara
• Fatiha
• Nàdia/Nadia
• Aicha
• Zohra
• Meriem
• Malika
• Amel

àrab

afalagar: de l’àrab halaq: allisar, tractar bondadosament
albercoc: de l’árab
albergínia: de l’àrab
alcalde: de l’àrab
agutzil: de l’àrab
alcohol: de l’àrab
alfàbrega: de l’àrab
alfil: de l’àrab al-fil ‘elefant
àlgebra: de l’àrab ‘reduir (a través del llatí)
alicates: de l’àrab ‘tenalla’
barnús: de l’àrab
barri: de l’àrab
catifa: de l’àrab
escabetx: de l’àrab
garbí: de l’àrab
garrafa: de l’àrab
gatzara: de l’àrab
maluc: de l’àrab
massapà: de l’àrab
matalàs: de l’àrab
nuca: de l’àrab
rabadà: de l’àrab ‘el dels moltons’
racó: de l’àrab
rambla: de l’àrab
ratxa: de l’àrab
raval: de l’àrab
safareig: de l’àrab
safata: de l’àrab
sèquia: de l’àrab
síndria: de l’àrab
soda: de l’àrab al llatí medieval a l’italià a l’anglès i al català i altres llengües
sofà: de l’àrab (a través del turc)
sorbet: de l’àrab al turc a l’italià al francès al castellà al català
tarifa: de l’àrab
tarima: de l’àrab
tecla: de l’àrab
xarop: de l’àrab
xifra: de l’àrab

amazic

atzagaiada: de l’amazig
enxaneta: de l’amazig

Una llei de 2002 afirma que l’amazic es considera llengua nacional i l’estat es compromet a promoure-la. No té, però, rang d’oficialitat.