L’Eva Monrós Marin ha mort el 20 de març. Fa gairebé 20 anys que va incorporar-se al Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, primer com a becària de doctorat i després com a investigadora. Va dedicar la seva recerca a l’ergativitat en les llengües amazòniques; la directora de la seva tesi era la Dra. Joana Rosselló, professora titular del Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona.

Com a membre del GELA, va participar en gairebé totes les activitats del grup, des de l’organització de cursos i congressos fins a la preparació de publicacions i exposicions. Ella mateixa va impartir diverses conferències i va elaborar materials didàctics per donar a conèixer la diversitat lingüística. També és autora de nombroses publicacions, tant sobre la seva especialitat com sobre les llengües del món, les llengües de la immigració i la gestió de la diversitat lingüística.

La seva aportació com a lingüista ha estat fonamental en la història del GELA, però no podem destriar-la de la seva fortalesa, de la seva estimació per la vida que ens va encomanar a tots. L'Eva era una gran lingüista, però sobretot era una gran persona que va saber viure més enllà de les seves limitacions fins al punt que havia aconseguit que les oblidéssim.