Aquesta és una revisió antiga del document
Taula de continguts
Lituània
Nom oficial
Lietuvos Respublika
Llengua oficial
lituà
Capital
Vilnius: A banda de la majoria de llengua lituana, hi ha importants grups de població de llengua polonesa, russa, romaní o bielorussa.
Altres ciutats importants
Kaunas : la segona ciutat del país. Antiga capital en el període d’independència (1920-1944).
Klaipeda : principal port, vincle marítim amb Escandinàvia i Alemanya. Percentatge important de població de llengua russa (més del 25%) i també minoria de llengua polonesa (prop del 5%) i de llengua romaní, entre altres.
Panevėžys: un altra de les grans ciutats lituanes, industrial. També hi ha minoria parlant de romaní.
Llengües
bielorús
estonià
lituà
polonès
romaní/romanó/caló
rus
ucraïnès
Diccionari de cortesia
Bielorús
Benvingut: Вiтаем (bitaem)
Hola: Прывітанне (pryvitanne)
Com estàs?: як маецеся (jak mayeciesia)
Gràcies: дзякую вам (dzjakuju vam)
Com et dius?: Як вас завуць? (jak vas zavuts'?)
Estonià
Benvingut: Tere tulemast
Hola: Tere
Com estàs?: Kuidas käsi käib?
Gràcies: Aitäh; Tänan (formal)
Com et dius?: Mis su nimi on? (tu); Kuidas teie nimi on? (vostè, vosaltres)
Lituà
Benvingut: sveiki atvykę!
Hola: labas, sveikas, sveiki
Com estàs?: kaip sekasi? Kaip tau sekasi?
Gràcies: ačiū, de'koju, labai ačiū
Com et dius?: koks tavo vardas?
Polonès
Benvingut: Witamy
Hola: Cześć
Com estàs?: Jak się Pani miewa? / Jak się Pan miewa?
Gràcies: Dziękuję
Com et dius?: Jak się Pani nazywa / Jak się Pan nazywa
Ucraïnès
Benvingut: Ласкаво просимо (Laskavo prosimo)
Hola: Прывіт (privít)
Com estàs?: Як сяравы? (Jak správi?)
Gràcies: дякую (dyakuju)
Com et dius? Як тебе звати? (Jak tebe zvaty?)
Noms polonesos més freqüents
Noms d’home
- Tomàs/Tomás
- Mindaugas
- Darius
- Gintaras
- Rolandas
- Arturas
- Vytautas
- Màrius
- Ramunas
- Nerijus
Noms de dona
- Jurgita
- Daiva
- Kristina
- Jurate
- Rasa
- Asta
- Indre
- Egle
- Lina
- Dàlia/Dalia
Paraules en català manllevades de
caló
caló: ‘gitano’ en caló
cangueli: caló
ful: del caló
pirar: del caló
taro: fred o vent intensos: del caló
xaval: del caló
polonès
merenga: del polonès
masurca: del polonès (a través del rus)
rus
balalaica: del rus
borzoi: raça de gos d’origen rus; del rus borzoi ‘`rapid’
còpec: moneda russa, centèssima part del ruble, del rus
cosmonauta: del rus
datxa ‘casa de camp’ del rus
estepa: del rus, praderia
ruble: del rus
samovar: del rus
troica: mena de trineu rus tirat per tres cavalls, del rus troika ‘grup de tres'
tsar: del rus i aquest del llatí caesar
tur: mamífer remugant, del rus tur ‘bisont’
vodka: del rus