Us envio aquest document, que s'acaba d'aprovar a la UPF, i que lliga molt amb tot plegat. Gràcies per organitzar una jornada tan oportuna.

Albert Servitje

RECOMANACIONS PER A UN ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE

EN LES COMUNICACIONS I PUBLICACIONS

DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Introducció

Principi general

1. En documents i escrits de caràcter general
2. En reglaments i altres documents normatius
   1. Utilització simultània de les formes masculina i femenina
   2. Concordança dels determinants únicament en masculí
3. En formularis i altres documents estandarditzats

Introducció

Els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra estableixen, en l’article 76, que la Universitat ha d’assegurar un ús no sexista del llenguatge en les seves comunicacions i publicacions.

El Pla d’Igualtat Isabel de Villena (2008-2010), aprovat per acord del Consell de Govern de 15 de desembre del 2008 i publicat el 7 de gener del 2009, estableix, en el marc de l’Eix 2. Comunicació, que la Universitat:

• ha de vetllar perquè les comunicacions internes i externes de la UPF es facin des d’una perspectiva no sexista del llenguatge, d’acord amb les recomanacions del Llibre d’estil de la UPF (acció 2.1);

• ha de redactar els reglaments i altres normatives […] des d’una perspectiva no sexista del llenguatge (acció 2.2); i

• ha d’instar els departaments i els instituts de la UPF a redactar els seus reglaments des d’una perspectiva no sexista del llenguatge (acció 2.3).

Per tal de donar compliment a aquest mandat tant dels Estatuts com del Pla d’Igualtat Isabel de Villena, i com a complement de les consideracions generals que s’estableixen en les publicacions institucionals Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra (apartat Qüestions generals, subapartat “Aspectes de redacció”) i Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra (capítol 2. Model de llengua, apartat 2.3. Ús igualitari del llenguatge), tot seguit indiquem els criteris bàsics de redacció que cal seguir, segons el tipus de document de què es tracti, amb aquesta finalitat.

Principi general

Com a punt de partida i principi general cal remarcar i tenir molt present que en català, com en moltes altres llengües, la forma masculina d’un terme representa, a més del gènere masculí, la forma genèrica o no marcada, amb la qual es fa referència als dos gèneres.

No obstant això, i sense qüestionar en cap cas aquest principi inherent a la llengua, en determinats contextos o en determinats documents de destinatari obert i de caràcter referencial —bàsicament, en els reglaments i documents normatius, d’una banda, i en els formularis i altres documents estandarditzats, d’altra banda— pot ser recomanable i fins i tot preferible utilitzar simultàniament les dues formes de gènere —amb les limitacions que s’indiquen en els apartats corresponents, més avall—, amb l’objectiu de fer palesa la realitat dels dos gèneres i de permetre que tant homes com dones se sentin plenament reflectits en aquesta mena de documents de referència. Aquests documents són, bàsicament, els diversos reglaments de la Universitat i els diferents formularis administratius estandarditzats.

Més enllà d’aquesta duplicació limitada del gènere en aquests tipus concrets de documents, cal ser molt prudent i limitar al màxim altres possibles o preteses solucions per evitar les marques de gènere, ja que sovint resulten artificioses, forçades o antinaturals, contràries a l’esperit de la llengua. Dos exemples en aquest sentit són, d’una banda, la utilització abusiva de la forma persona o persones (“persones adultes” en comptes d’adults, “persona responsable” en comptes de responsable…) i, d’altra banda, el recurs indiscriminat a designacions o noms col•lectius (“la ciutadania” en comptes d’els ciutadans, “el funcionariat” en comptes d’els funcionaris, “l’estudiantat” —forma totalment incorrecta— en comptes d’els estudiants…), ja que tradicionalment en català el sufix –at no serveix per designar un col•lectiu, sinó un càrrec, una dignitat o una situació determinats. Vegeu, en aquest sentit, l’apartat 2.3.2. Límits a la neutralització de les formes masculina i femenina del Llibre d’estil de la UPF).

1. En documents i escrits de caràcter general

D’acord amb el que s’estableix en el Llibre d’estil de la UPF (apartat 2.3. Ús igualitari del llenguatge), en els documents i escrits de caràcter general els recursos que cal utilitzar per evitar eventuals usos sexistes del llenguatge serien bàsicament els següents:

a) la utilització del tractament de vós;

b) la utilització, molt puntualment, de designacions genèriques o col•lectives; i

c) la utilització de les formes femenines de càrrecs, títols i professions sempre que n’hi hagi.

En canvi, en aquest tipus de documents no és recomanable recórrer a la utilització simultània de les formes masculina i femenina, ni en singular ni encara menys en plural, ja que, a banda de ser totalment innecessari, en resulta una expressió i uns textos feixucs i antinaturals.

Centre d’Atenció a l’Usuari [i no pas Centre d’Atenció a la Persona Usuària, ni Centre d’Atenció a l’Usuari i la Usuària]

És per aquesta raó que es parla d’un canvi de paradigma: en comptes d’una metodologia docent en què l’element clau és l’activitat del professor [i no pas del/de la professor/a, ni tampoc, necessàriament: del professor o professora] es proposa ara

Benvolguts graduats [i no pas Benvolguts/udes graduats/ades, ni Benvolguts graduats/Benvolgudes graduades, ni Benvolguts graduats i graduades]

una metodologia en la qual l’èmfasi recau en les activitats que l’alumne ha de desenvolupar

2. En reglaments i altres documents normatius

2.1. Utilització simultània de les formes masculina i femenina

Per tal de garantir un ús igualitari del llenguatge des del punt de vista del gènere, en els reglaments i altres documents normatius amb caràcter general cal utilitzar simultàniament les formes masculina i femenina dels substantius que designen categories, funcions o càrrecs, sempre, naturalment, que aquests substantius tinguin doble forma o flexió de gènere (secretaria o secretària, professor o professora, però vocal, representant, membre, ponent…).

Aquesta expressió de les dues formes de gènere dels substantius (amb la conjunció o entre totes dues formes) es limita, però, al substantiu, i no inclou, per tant, l’article corresponent, que s’ha d’expressar únicament en la forma masculina. La duplicació de gènere s’ha de fer únicament quan els noms apareixen en singular, i en cap cas quan apareixen en plural ni, com és obvi, quan són invariables, és a dir, quan tenen una única forma per al masculí i el femení.

el professor o professora [i no pas el professor o la professora]

l’alumne o alumna [i no pas l’alumne o l’alumna]

Però: el representant [i no pas el o la representant, ni el representant o la representant], els professors [i no pas els professors o professores, ni els professors o les professores]

En cas de designacions compostes o que incloguin un qualificatiu o un determinant, aquest s’ha d’indicar una única vegada, a continuació de la forma femenina però fent, si escau, la concordança únicament en masculí (vegeu, en aquest sentit, el punt 2.2 següent).

el vicepresident o vicepresidenta primer del Consell ha d’assistir…

el professor o professora investigador pren part en les reunions…

el secretari o secretària adjunt és nomenat…

el vocal segon de la Comissió…

el primer o primera suplent substitueix el titular en cas que…

És important tenir en compte, a més, que hi ha dues situacions en les quals no s’ha de duplicar mai el gènere dels noms de càrrecs i funcions. Són les següents:

• Quan un càrrec o funció fa referència al d’una persona concreta de la qual ja coneixem el gènere.

el rector [Josep Joan Moreso] va afirmar, en l’acte d’inauguració, que…

la síndica de Greuges [Paz Battaner] va cloure la sessió…

• Quan pròpiament no s’està fent referència a cap càrrec concret susceptible de ser ocupat per una persona determinada, sinó a una figura, a un perfil o a un càrrec en abstracte.

…s’ha creat la figura del coordinador docent [i no pas la figura del coordinador o coordinadora docent] per garantir la coordinació entre…

…els candidats han de tenir el títol de llicenciat [i no pas el títol de llicenciat o llicenciada] i haver superat a més…

…l’exercici de les obligacions inherents al càrrec de degà [i no pas al càrrec de degà o degana]

Finalment, cal assenyalar que hi hauria una darrera situació en què excepcionalment no utilitzaríem la doble forma de gènere, en benefici de la simplicitat i de la llegibilitat dels textos. Aquesta única excepció seria quan dins el redactat d’una normativa es fa referència a un mateix càrrec en singular i en plural alhora, com per exemple en la frase “el president delegarà en el secretari o secretaris corresponents les funcions relatives a…”. Per tant, en els casos en què el text inclou ja un mateix terme en singular i en plural cal evitar de fer la duplicitat de les formes de gènere del terme en singular, per tal de no recarregar excessivament la frase, i limitar-se en aquest cas a expressar la forma del càrrec en la forma masculina o no marcada, tant en singular com en plural. També cal evitar en aquest cas una altra possible solució excepcional, però igualment carregosa, com seria recórrer a l’ús de la barra inclinada per introduir la doble forma de gènere en el singular.

el president o presidenta delegarà en el secretari o secretaris corresponents les funcions relatives a…

[i no pas el president o presidenta delegarà en el secretari o secretària o secretaris corresponents les funcions…, ni tampoc el president o presidenta delegarà en el secretari/ària o secretaris corresponents les funcions relatives a…]

2.2. Concordança dels determinants únicament en masculí

Pel que fa als adjectius o determinants que puguin acompanyar les formes duplicades, s’han de fer concordar únicament, en tots els casos, amb la forma masculina, també, naturalment, en el cas del plural:

el president o presidenta del tribunal és designat entre… [i no pas és designat o designada…]

el secretari o secretària adjunt de la Comissió… [i no pas el secretari o secretària adjunt o adjunta, ni tampoc el secretari adjunt o secretària adjunta]

el professor o professora director del curs… [i no pas el professor director o directora…, ni tampoc el professor director o professor directora…]

el síndic o síndica de Greuges és escollit… [i no pas és escollit o escollida…]

els professors que hagin estat nomenats [i no pas nomenats o nomenades] membres de la Comissió…

Aquesta concordança també s’ha de fer únicament amb la forma masculina en el cas dels pronoms i dels relatius que s’hi refereixin:

el vicepresident o vicepresidenta adjunt substitueix el president o presidenta durant l’absència d’aquest

l’alumne o alumna, del qual s’espera que participi activament a classe, té dret a intervenir…

3. En formularis i altres documents estandarditzats

Utilització sintètica de les dues formes de gènere, separades per una barra inclinada

En els formularis i altres documents estandarditzats de destinatari múltiple cal utilitzar simultàniament les formes masculina i femenina dels substantius que tenen formes diferents per als dos gèneres, però separant amb una barra inclinada la forma masculina de la forma femenina. L’article o determinant que precedeix o segueix el nom, però, s’ha d’escriure únicament en la forma masculina.

Per economia d’espai i per simplicitat, la forma femenina s’ha d’escriure únicament amb la terminació variable, represa des de la darrera vocal tònica quan la flexió femenina no pugui ser únicament una a i, també, en cas que hagi de dur un accent que la forma masculina no duu (doctor/a, president/a, alumne/a, però delegat/ada, funcionari/ària, biòleg/òloga, secretari/ària). Com és lògic, però, en cas que la forma femenina sigui totalment diferent de la masculina cal escriure totes dues formes senceres (pare/mare, oncle/tia…).

Nom del pare/mare: [i no pas Nom del/de la pare/mare]

Professor/a doctor/a tutor/a:

Secretari/ària en funcions:

El Sr./a. ………………, professor/a titular del Departament [i no pas El/la Sr./Sra. ………….]

Nom i cognoms del doctorand/a [i no pas Nom i cognoms del/de la doctorand/a]

Autor/a del treball:

Director/a de la tesi:

Tornar al forum

<php>

$numn = 0;

$doc = «forum/2/$numn.txt»;

while (file_exists($doc)) {

++$numn;

$doc = "forum/2/$numn.txt";

}

echo «</div><h4>Comentaris ($numn)</h4>»;

for ($i=0; $i<$numn; ++$i) {

$doc = "forum/2/$i.txt";

$txt = file_get_contents($doc);

$txt = explode("$",$txt);

$datae = explode("/",$txt[2]);

echo "<h5> $txt[0]: </h5>";

      $txt[1] = nl2br($txt[1]);

echo "<div class=\"level5\">$txt[1]";

echo "<div align=\"right\" style=\"font-size:10px\">Enviat el $datae[0]/$datae[1]/$datae[2] a les $datae[3]:$datae[4]</div></div>";

}

echo «<div>»;

</php>