Taula de continguts
Rússia
Nom oficial
Российская Федерация (Rossijskaja Federacija)
Llengua oficial
Rus a tota la república
Hi ha diverses zones amb llengües cooficials:
- adigué (a Adiguèsia)
- altai (a Altai)
- baixkir (a Baixkíria)
- falkar (a Kabardino-Balkària)
- buriat (a Aga Buriàtia, Buriàtia i Ust-Orda Buriàtia)
- calmuc (a Calmúquia)
- dolgan (a Taimíria)
- erzya (a Mordòvia)
- evenki (a Evènkia)
- iacut (a Iacútia)
- ingúix (a Ingúixia)
- jiddisch (a la província autònoma dels Hebreus)
- kabardí (a Kabardino-Balkària)
- khakàs (a Khakàssia)
- khanti (a Khàntia-Mànsia)
- komi (a Komi)
- komi-permiac (a Permiàkia)
- koriak (a Koriàkia)
- mansi (a Khàntia-Mànsia)
- marí (a Marí El)
- moksha (a Mordòvia)
- nenets (a Nenètsia)
- osset (a Ossètia del Nord - Alània)
- tàtar (a Tatarstan)
- tuvinià (a Tuvà)
- txetxè (a Txetxènia)
- txuktxi (a Txukotka)
- txuvaix (a Txuvàixia)
- udmurt (a Udmúrtia)
Capital
Moscou
Altres ciutats importants
Sant Petersburg: la segona ciutat del país, amb més de 4,5 milions d’habitants. Antiga capital de Rússia. Hi viuen diverses minories lingüístiques, però la gran majoria de la població és rusòfona.
Novosibirsk: capital del districte de Sibèria i tercera ciutat del país. Fundada a finals del segle xix, el nom vol dir “nova ciutat de Sibèria”.
Kazan: capital del Tatarstan i de la cultura tàtara. S’hi parla majoritàriament tàtar i rus.
Ufà: capital de Baixkíria. S’hi parla el baixkir, el tàtar i el rus especialment, però també hi ha comunitats importants de parlants de txuvaix o mari. Ufà vol dir “petit” en una llengua turquesa.
Llengües
bielorús, buriat, calmuc, estonià, finès, georgià, lituà, llengua de signes russa, mongol, polonès, rus, txetxè, ucraïnès, xinès mandarí
Diccionari de cortesia
Noms russos més freqüents
Noms d’home
- Alexander / Alexandre
* Sergey * Vladimir
- Andrey
- Igor
- Alexey
- Mikhail
- Dmitry
- Oleg
- Evgeny
Noms de dona
- Elena
- Natàlia/Natalia
- Olga
- Tatiana
- Irina
- Svetlana
- Marina
- Anna
- Ekaterina
- Liudmila
Paraules en català manllevades de
finès
sauna: del finès
polonès
merenga: del polonès
masurca: del polonès (a través del rus)
rus
balalaica: del rus
borzoi: raça de gos d’origen rus; del rus borzoi ‘`rapid’
còpec: moneda russa, centèssima part del ruble, del rus
cosmonauta: del rus
datxa ‘casa de camp’ del rus
estepa: del rus, praderia
ruble: del rus
samovar: del rus
troica: mena de trineu rus tirat per tres cavalls, del rus troika ‘grup de tres'
tsar: del rus i aquest del llatí caesar
tur: mamífer remugant, del rus tur ‘bisont’
vodka: del rus
xinès mandarí
kung fu: del xinès
pongis: mena de roba de seda originària de la Xina i el Japó, del xinès del nord
quetxup: del xinès
tao: del xinès
te: del xinès
xarol: xinès
zen: del sànscrit dyana: meditació, del xin´ès xan i del japonès zen